przeznaczenie
/pʂɛ.znaˈt͡ʂɛ.ɲɛ/nounPolish
Meanings
- 1verbal noun of przeznaczyć
- 2destiny, fate
Declension
| Case | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominative | przeznaczenie | — |
| Genitive | przeznaczenia | — |
| Dative | przeznaczeniu | — |
| Accusative | przeznaczenie | — |
| Instrumental | przeznaczeniem | — |
| Locative | przeznaczeniu | — |
| Vocative | przeznaczenie | — |
Origin
From przeznaczyć + -enie.