поліг
/[poˈlʲiɦ]/
Ukrainiannoun
Definitions
- 1.a sloping plain
- 2.prairie
- 3.a cloth which covers or hides something
Forms
- полі́гcanonical • inanimate • masculine
- políhromanization
- поло́гуgenitive
| Case | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominative | полі́г | поло́ги |
| Genitive | поло́гу | поло́гів |
| Dative | поло́гові, поло́гу | поло́гам |
| Accusative | полі́г | поло́ги |
| Instrumental | поло́гом | поло́гами |
| Locative | поло́гу | поло́гах |
| Vocative | поло́гу | поло́ги |
Nominative
Singular
полі́г
Plural
поло́ги
Genitive
Singular
поло́гу
Plural
поло́гів
Dative
Singular
поло́гові, поло́гу
Plural
поло́гам
Accusative
Singular
полі́г
Plural
поло́ги
Instrumental
Singular
поло́гом
Plural
поло́гами
Locative
Singular
поло́гу
Plural
поло́гах
Vocative
Singular
поло́гу
Plural
поло́ги